CANELITA
Informació
| Data: 25/10/2014 Lloc: Sala la Mirona Població: Salt Hora: 23:00 Preu: 17,22 € |
Canelita repassarà els millors temes de la seva carrera musical i presentarà les cançons de Eres Cádiz i Habibi Allah.
Jonatán Vera ‘Canelita’ neix (1990) i viu al barri flamenc de La Bajadilla, Algeciras, la Isla Verde à rab, al port on va desembarcar a la seva arribada d'Andalusia Zyryab (s IX), el músic iraquÃ, inspirador del cantant, en els mateixos carrers on va començar a despuntar Francisco Sánchez Gómez, Paco de LucÃa.
El nom artÃstic de Canelita el va posar José Ortega "Manzanita", nebot de Manolo Caracol, en un estudi de gravació per un disc homenatge al cantaor de Mà laga El Chino. Es diu que l'intèrpret de "Verde que te quiero verde" el va escoltar cantar i va quedar parat: "Tu eres canela fina cantando, tu te vas a llamar Canelita".
L'"especial" (com es coneix popularment als algecirencs) respira fandangos i bulerÃas, els seus cants preferits, però també rumba i tangos i, amb la seva edat, els noms surten sols: Camarón, El Chocolate, Juan Peña El Lebrijano... mestres que ha escoltat i dels que aprendrà tota la seva vida.
Diuen que és la nova savia de l'anomenat "cante gitano". De fet, el seu primer treball, "Vivo errante" (2004), essent sols un nen de 14 anys, va tenir una rellevà ncia considerable dins del món flamenc. És curiós que grans campanyes de promoció, i através del boca a boca, s'està convertint, des de fa uns anys, en una realitat del cantant amb numerosos seguidors.
Almenys, arriba a una quantitat de públic que altres artistes, amb campanyes recolsades per grans discogrà fiques, no aconsegueixen. El salt definitiu l'aconsegueix amb el seu à lbum titulat "Vuelvo" (2010), on alterna cante jondo tradicional amb balades i melodies pop, oferint aixà una fórmula discogrà fica que arriba a un públic de masses. Els seus discs ja han viatjat fins a França o Alemanya i el proper destÃ, ineludiblement, serà el Japó.
Jonatán Vera ‘Canelita’ neix (1990) i viu al barri flamenc de La Bajadilla, Algeciras, la Isla Verde à rab, al port on va desembarcar a la seva arribada d'Andalusia Zyryab (s IX), el músic iraquÃ, inspirador del cantant, en els mateixos carrers on va començar a despuntar Francisco Sánchez Gómez, Paco de LucÃa.
El nom artÃstic de Canelita el va posar José Ortega "Manzanita", nebot de Manolo Caracol, en un estudi de gravació per un disc homenatge al cantaor de Mà laga El Chino. Es diu que l'intèrpret de "Verde que te quiero verde" el va escoltar cantar i va quedar parat: "Tu eres canela fina cantando, tu te vas a llamar Canelita".
L'"especial" (com es coneix popularment als algecirencs) respira fandangos i bulerÃas, els seus cants preferits, però també rumba i tangos i, amb la seva edat, els noms surten sols: Camarón, El Chocolate, Juan Peña El Lebrijano... mestres que ha escoltat i dels que aprendrà tota la seva vida.
Diuen que és la nova savia de l'anomenat "cante gitano". De fet, el seu primer treball, "Vivo errante" (2004), essent sols un nen de 14 anys, va tenir una rellevà ncia considerable dins del món flamenc. És curiós que grans campanyes de promoció, i através del boca a boca, s'està convertint, des de fa uns anys, en una realitat del cantant amb numerosos seguidors.
Almenys, arriba a una quantitat de públic que altres artistes, amb campanyes recolsades per grans discogrà fiques, no aconsegueixen. El salt definitiu l'aconsegueix amb el seu à lbum titulat "Vuelvo" (2010), on alterna cante jondo tradicional amb balades i melodies pop, oferint aixà una fórmula discogrà fica que arriba a un públic de masses. Els seus discs ja han viatjat fins a França o Alemanya i el proper destÃ, ineludiblement, serà el Japó.
